• CCMA

La història de l'elefanta Susi, símbol de la transformació dels zoològics

La vida de la Susi va fer un gir traumàtic quan va ser capturada a l'Àfrica. Des de llavors, va passar de viure en estat salvatge a exhibir-se en un circ i parcs zoològics. La lluita perquè sigui alliberada a un santuari d'elefants, iniciada el 2008, ha posat de manifest el debat internacional sobre com ha de ser el model dels parcs zoològics


Ver Nota en CCMA


La Susi és una elefanta africana que va arribar al Zoo de Barcelona el 2002. Actualment, hi viu amb dues elefantes més, la Yoyo i la Bully. Va néixer i viure en estat salvatge fins que la van capturar, als anys setanta, per exhibir-la en un circ, i posteriorment va ser traslladada a diversos parcs zoològics. Un cop ubicada al zoo de Barcelona, l'elefanta Alicia va ser la seva companya i matriarca. La seva mort, una eutanàsia practicada el 2008 arran de problemes digestius, va causar un fort impacte en la Susi, i va cridar l'atenció d'una activista animalista, Alejandra García.


Des del 2008, Alejandra García, directora del Santuari Equidad a Córdoba, a l'Argentina, lluita perquè s'alliberi la Susi del seu captiveri i sigui traslladada a un santuari d'elefants a França. "Al santuari els animals no estan en exhibició. No són objecte de lucre.", argumenta l'Alejandra. "El santuari està pensat per a l'animal. El zoològic està pensat per a les persones que volen veure animals, és molt diferent. Per descomptat que el zoo cobreix les necessitats bàsiques: atenció veterinària, aigua, menjar i el que ells en diuen ‘benestar'. Al santuari, es mira realment pel benestar de l'animal, que recuperin els seus comportaments naturals, cosa que havien perdut. (...) En el cas dels elefants, el santuari neix per retornar-los, en part, el que la nostra espècie els ha robat, la possibilitat de viure en manada, amb una alimentació adequada, la quantitat d'aigua que necessiten i aprenent altra vegada a ser ells mateixos."


D'altra banda, Sito Alarcón, director del Zoo de Barcelona, afirma que "l'estrès que suposaria el trasllat d'aquestes elefantes, d'una certa edat i que han patit una sèrie de condicions, és més gran la complicació que tenir-les aquí; a més a més, aquí estan perfectament". En els últims anys, el zoo ha introduït millores en l'hàbitat de les elefantes i la seva atenció. "En la meva opinió, puc assegurar que nosaltres, sempre que hem pogut, hem anat a millor, cada vegada ho coneixem molt millor i és per això que totes les instal·lacions que anem fent noves són millors, senzillament perquè creiem que garantim el benestar animal en general."



El documental "Susi, una elefanta a l'habitació", d'Ana Luz Sanz, posa en perspectiva l'origen històric dels parcs zoològics, una herència del colonialisme i l'imperialisme que va donar lloc a col·leccions de les elits de tot tipus de trofeus de guerra que, amb el temps, passarien a exhibir-se en públic. Així es van crear els "zoos humans", com una atracció de fira en un recinte tancat, en l'útlim terç del segle XIX. Van existir fins al 1958, a Bèlgica, i, en el cas de Barcelona, fins al 1925.



Els últims anys, el model dels parcs zoològics està al centre del debat internacional i Barcelona hi juga un paper fonamental, declarada recentment, per exemple, "ciutat sense dofins". El documental planteja interrogants com: quin sentit té tenir un animal privat de llibertat durant tota la vida, només per al nostre gaudi d'uns minuts quan anem al zoo? Quin tipus d'animals hi ha d'haver? Com projecta incidir en la millora de l'hàbitat natural dels animals? Quin paper juga en l'educació, la sensibilització, la conservació, la defensa de la biodiversitat, la lluita contra el canvi climàtic o l'extinció de les espècies?


El documental aborda l'actual debat del model de zoològic des de diferents punts de vista, amb els testimonis d'activistes animalistes, com Alejandra García, directora del Santuari Equidad a Córdoba, a l'Argentina, o Leo Anselmi; veterinaris, com David Perpiñán, veterinari diplomat europeu pel Col·legi de Medicina Zoològica; científics, com Adrià Voltes, doctor en Biomedicina per la UPF, o Joyce Poole, doctorada en comportament d'elefants i codirectora d'ElephantVoices; representants del Zoo de Barcelona, com Sito Alarcón, actual director, i de l'Associació Europea de Zoos i Aquaris, WAZA, com Doug Cress, exdirector executiu; filòsofs, com Marta Tafalla, professora de Filosofia a la UAB, i historiadors, com Enric H. March, entre d'altres.


Actualment, no hi ha cap perspectiva que la Susi sigui traslladada al santuari. L'Alejandra, però, continua ferma en la seva lluita.


Premis

Primer premi, Mediamorfosis Argentina

Primer premi, V Concurs de Guió Transmèdia GAC-MAC


Fitxa tècnica

Direcció: Ana Luz Sanz

Guió: Ana Luz Sanz i Anna Soldevila

Realització: Aïda Torrent Ciudad i Albert Baquero

Producció executiva: Albert Baquero

Direcció de producció: Arlet Rodríguez

Producció: Ana Luz Sanz, Cristina Rodríguez, Rosana Echari i Clàudia Roca

Producció executiva TVC: Jordi Ambròs Hortensi

Producció TVC: Daniel Barea Delgado

Direcció de continguts TVC: Montse Armengou Martín

Realització TVC: Jacob Peña Gómez

Directora de fotografia: Aïda Torrent Ciudad

Imatge: Aïda Torrent Ciudad, Óscar Sanz, Maxime Boniface, Eulàlia Maluquer, Vanessa Alami i Fede Sordo

So directe: Gianni Quarta i Daniel Lacasa

Muntatge: Albert Baquero

Muntatge 2019: Maxime Boniface

Motion Graphics: Adrià Pastor

Stopmotion artists: Pau Torrano (Still Animation)

Documentalista: Alret Rodríguez i Francina Verdés

2021


"Susi, una elefanta a l'habitació" és una producció de Camille Zonca (Camille Produccions SL) en coproducció amb TV3 i el suport de l'ICEC.


Ver Nota en CCMA